La fòbia social: de l'inici al final

Judith Gómez Ruiz, Tània Bosque Almestoy, Cristina Gallego Argilaga, Júlia Margalef Pallarès i Claudia Moragas Fernández

Abstract 

Tal i com indica el títol, en aquest article s’explica el procés de desenvolupament d’una fòbia, en concret la fòbia social. Aquesta és un tipus de trastorn d’ansietat en què el subjecte evita tota situació social. Tal com s’explica en el DSM-IV, la por, l’ansietat o l’evitació ha de ser persistent o durar 6 mesos aproximadament per a què pugui ser diagnosticada. D’altra banda, s’ha de considerar que la por és desproporcionada vers l’amenaça d’una situació social, la qual pot provocar símptomes d’ansietat que són valorats negativament, com per exemple que el rebutgin o l’avergonyeixin. En conseqüència, això provocaria que el subjecte adquireixi conductes inadequades com el consum de substàncies o alcohol. Aquest fet ens portaria a parlar sobre la comorbiditat amb altres trastorns psicològics. Tanmateix, en aquest article ens centrarem en el seu procediment biològic, és a dir, des que es presenta l’estímul sensorial fins que es desencadena la seva resposta. En aquest apartat, especificarem les estructures que intervenen en el processament de la informació de l’estímul i quina és la funció de cadascuna. També s’explicaran els diferents tractaments, tant farmacològics com psicològics, que s’utilitzen per intervenir en la fòbia social i disminuir l’ansietat que produeix.